jueves, 10 de mayo de 2018
Creació d'un programa de televisió
Em creat un programa de televisió les característiques del qual estan en el següent link.
MEME
MEME
Explicació plantilla: A la primera imatge, la persona s'il·lusiona per alguna cosa, en aquest cas per veure un 10 al blog a l'Alexia.Però desprès es decepciona al adonar-se que estava a la sessió de la seva germana i, que per tant, el 10 no és seu.
lunes, 7 de mayo de 2018
martes, 1 de mayo de 2018
Comentari d'anunci
Primer anunci
- Nom del producte: Cola Cao 0
- Què és el producte? Cacao en pols sense sucres
- Target / target econòmic: Aquella gent que ja prenia Cola Cao i la gent que no pot menjar sucre
- Recursos publicitaris: -Destacar allò positiu
-Informació incompleta
-Natura, salut
-Slogan
-Jingle
-Imatge de marca
- Què et ven realment? Que el producte no porta sucre
Segon Anunci
- Nom del producte: Ujoby
- Què és el producte? Web online de compravenda de productes de segona mà
- Target / target econòmic: La gent que compra i ven per internet
- Recursos publicitaris: -Solució senzilla
-Humor
-Slogan
-Jingle
-Imatge de marca
-Punk marketing
-Punk marketing
- Què et ven realment? Que fins i tot la gent gran pot comprar i vendre coses de segona mà.
Tercer anunci
- Nom del producte: Tempur
- Què és el producte? Un matalàs
- Target / target econòmic: Tot aquell que no pot dormir bé a causa del seu matalàs./ Els adults
- Recursos publicitaris: -Destacar allò positiu
-Magnificar problemes
-Jingle
-Imatge de marca
- Què et ven realment? Que el matalàs s'adapta al teu cos
lunes, 30 de abril de 2018
Anàlisi de la programació d'un canal
NEOX 28/4/18
http://www.elmundo.es/television/programacion-tv/
00:00:01:10 The Big Bang Theory
Modalitat d'emissió: grava en estoc
Periodicitat: diària
Estructura: sèrie
Temàtica: Ficció
00:30-02:30 El club de la comedia
Modalitat d'emissió: gravat en estoc
Periodicitat: Caps de setmana
Estructura: Monòlegs
Temàtica: Humor
02:30-04:00 Juega con el ocho
Modalitat d'emissió: gravat en estoc
Periodicitat: Caps de setmana
Estructura: Casino
Temàtica: serveis
04:00-04:13 Minutos musicales
Modalitat d'emissió: gravat en estoc
Periodicitat: Diària
Estructura: Videoclips
Temàtica: Musical
04:13-05:35 Únicos
Modalitat d'emissió: gravat en estoc
Periodicitat: Caps de setmana
Estructura: Música
Temàtica: Musical
05:35-07:00 Shin-Chan
Modalitat d'emissió: gravat en estoc
Periodicitat: Caps de setmana
Estructura: Seguit d'episodis
Temàtica: Humor
07:00-12:20 Neox Kidz
Modalitat d'emissió: gravat en estoc
Periodicitat: Diària
Estructura: Seguit de sèries infantils
Temàtica: Infantil
12:20-13:20 WWE RAW
Modalitat d'emissió: gravat
Periodicitat: Caps de setmana
Estructura: Lluita lliure
Temàtica: Entreteniment
13:20-15:35 Vergüenza Ajena: Made in Spain
Modalitat d'emissió: gravat en estoc
Periodicitat: Caps de setmana
Estructura: Debat
Temàtica: Entreteniment
15:35-18:10 La isla
Periodicitat: Caps de setmana
Estructura: Lluita lliure
Temàtica: Entreteniment
13:20-15:35 Vergüenza Ajena: Made in Spain
Modalitat d'emissió: gravat en estoc
Periodicitat: Caps de setmana
Estructura: Debat
Temàtica: Entreteniment
15:35-18:10 La isla
Modalitat d'emissió: gravat en estoc
Periodicitat: Única
Estructura: Pel·ícula
Temàtica: Ficció
18:10-22:30 The Big Bang Theory
Modalitat d'emissió: gravat en estoc
Periodicitat: Diària
Estructura: Seguit d'episodis
Temàtica: Ficció
22:30-23:45 Roseanne
Modalitat d'emissió: gravat en estoc
Periodicitat: Caps de setmana
Estructura: Seguit d'episodis
Temàtica: Ficció
23:45-00:07 Los Goldberg
Modalitat d'emissió: gravat en estoc
Periodicitat: Diària
Estructura: Un episodi de 20 minuts
Temàtica: Ficció
Periodicitat: Única
Estructura: Pel·ícula
Temàtica: Ficció
18:10-22:30 The Big Bang Theory
Modalitat d'emissió: gravat en estoc
Periodicitat: Diària
Estructura: Seguit d'episodis
Temàtica: Ficció
22:30-23:45 Roseanne
Modalitat d'emissió: gravat en estoc
Periodicitat: Caps de setmana
Estructura: Seguit d'episodis
Temàtica: Ficció
23:45-00:07 Los Goldberg
Modalitat d'emissió: gravat en estoc
Periodicitat: Diària
Estructura: Un episodi de 20 minuts
Temàtica: Ficció
martes, 24 de abril de 2018
pràctica wevideo
Video mut
Video amb una altra banda sonora (humor)
https://www.wevideo.com/view/1125395034
domingo, 4 de marzo de 2018
sábado, 3 de marzo de 2018
historia del cinema
Historia del cinema
El cinematògraf va néixer en plena època industrial. Els germans Lumière, que portaven diversos anys en el seu invent i havent filmat ja més d'un centenar de pel·lícules d'un minut, es van decidir a ensenyar el seu invent al poble de París. El van presentar amb por, doncs mai van tenir excessiva confiança en les seves possibilitats artístiques ni menys econòmiques. Els Lumière van tenir la precaució (Gubern, 1989) d'enganxar als vidres del Grand Cafè un cartell anunciador, perquè els transeünts desocupats poguessin llegir el que significava aquell invent batejat amb el impronunciable nom de Cinématographe Lumière. L'explicació, impresa en lletra cursiva, resulta avui un tant pintoresca i barroca: «Aquest aparell deia el text- inventat per MM. Auguste i Louis Lumière, permet recollir, en sèries de proves instantànies, tots els moviments que, durant cert temps, se succeeixen davant l'objectiu, i reproduir a continuació aquests moviments projectant, a tamany natural, les seves imatges sobre una pantalla i davant una sala sencera. ». Segons Georges Mèliés, que va assistir a aquella funció primera doncs regentava un estudi fotogràfic a París i havia pres part en algunes de les negociacions per trobar la sala, encara qu
e al principi l'ambient era de gran escepticisme, quan els espectadors van veure movent-se els carruatges pels carrers de Lió, van quedar, cita Gubern, petrificats «bocabadats, estupefactes i sorpresos més enllà del que pot expressar-se».
No obstant això el poble parisenc, correguda la veu sobre aquell espectacle meravellós i espectacular, ja al segon dia va omplir la sala i les cues recorrien el bulevard. Els diaris de París van elogiar aquell espectacle insòlit i els germans Lumière van tenir assegurada, a partir del segon dia, els seus espectadors incondicionals.
Tot i que els Germans Lumière posseïen un ampli estoc de pel·lícules, en els seus primers temps sempre començaven per La sortida de la fàbrica Lumière (La sortie des Usines Lumière, a Lió, 1895), que segons els seus historiadors va ser la seva primera pel·lícula i de pas feien homenatge a la seva empresa. El repertori el componien pel·lícules familiars, els seus fills menjant, o de la vida dels carrers de Lió, soldats fent la instrucció, i en ser Louis Lumière molt bon fotògraf no va evitar la utilització d'efectes com el fum en una ferreria i els núvols de pols en una demolició, que van tenir immens èxit. No debades la fotografia era la mare del cinema i els seus pioners no van evitar l'art ja des dels començaments.
Cinema Sord a cinema Mut
Les noves tècniques, l'esperit creatiu i emprenedor dels cineastes i la recerca del més difícil encara, va fer que s'imposés el cinema sonor, acabant, no sense dificultats i deixant a molta gent en el camí, amb el cinema mut. Quan el cinema sonor va demostrar la seva rendibilitat, les pel·lícules mudes, malgrat la seva art, van quedar condemnades a passar a la història. El cinema mut havia durat 35 anys.
El 1926 es va estrenar a Nova York Don Joan, amb efectes sonors i una partitura sincronitzada i posteriorment diversos curts que van anar perfeccionant els dos sistemes, el Vitaphone (la Warner) i en competència el Movietone (la Fox). El 6 d'octubre de 1927 es va estrenar El cantor de jazz (The Jazz Singer), considerada la primera pel·lícula sonora de la història del cinema, que va fer trontollar tots els plans del moment del cinema mut. Cap a 1930 el sonor era un fet, i el cinema mut havia estat definitivament vençut.
Blanc i Negre a Color
Des dels seus començaments el cinema va intentar arribar al color. Al principi, ja en 1896, es pintaven a mà, fotograma a fotograma s'acolorien manualment, de vegades amb quatre colors diferents. (Veure Segundo de Chomón). La tasca era àrdua per la grandària reduïda dels fotogrames i perquè una pel·lícula normal, de menys d'un minut emprava uns 1.000 fotogrames. Ja en 1905 Pathé va acoblar al procés de acolorit mitjans mecànics, per un laboriós sistema en què, a quatre còpies originals, una per cada color, els feia retallades, una mena de plantilla (estergit) amb ajuda de petites eines tallants, les parts de la imatge que corresponen al color escollit. Quan es superposa la plantilla així obtinguda sobre la còpia a pintar, només apareix la part que rebrà el color. El color s'aplica simplement amb ajuda d'un raspall sobre la pel·lícula a pintar, a través dels orificis de la plantilla. Més tard acoloria per mitjà de pinzells giratoris les àrees del clixé que abans s'havien retallat. Pintant així podien fer totes les còpies volguessin. Aquest sistema d'acolorit es va utilitzar fins a 1930.
Postguerra
Bàsicament el revelat digital es tracta de la impremta; d'imprimir la imatge en un paper digital. La impresora és una màquina conectada a l'ordinador que serveix per, tal i com indica el seu nom, imprimir la informació desitjada. Per tal d'això, hi ha diferents mètodes capaços de realitzar-ho.Postguerra
L'any 1945 va acabar la 2a Guerra Mundial, i va aparèixer el cinema neorrealista, que tractava la crua realitat del moment, amb poc pressupost, que mostrava les preocupacions dels problemes individuals de les figures del carrer. Així és com es comença a fer propaganda de les guerres i comencen a néixer molts estils cinematogràfics. Es realitzaven aquestes pel·lícules fora dels estudis, en espais exteriors i actors no professionals.
Als anys 50, es va representar per als nordamericans una nova època de benestar que va canviar l'estil de vida en quant al temps lleure. Van apareixer els televisors dels que se n'adquirien a les cases, per tant, van disminuir els espectadors del cinema, ja que aquest va suposar un gran competidor.
Com a conseqüència, va aparèixer en cinemascope, una tècnica de grabació a partir de tres projectors (com una càmera en un gran angular), per tal d'ocupar més espai a la pantalla i que es veiés més gran. D'aquesta manera, s'incentivava als espectadors a tornar al cinema.
Darreres dècades
Als anys 70 els cineastes van començar a fer coses extranyes, pel·lícules de ciència-ficció. Aquests, no pretenien seguir el cinema de Hollywood ni seguir amb els models estereotipats. Van tenir, per tant, molt d'èxit. Esdevenen herois els actors musculosos i el cinema és molt consumista.
L'any 2000 apareix el DVD, els videoclubs i el Blu Ray, suports àmpliament usats per a l'emmagatzematge òptic de dades digitals, normalment vídeos.
Star System
Star system era el sistema de Contractació d'actors en exclusivitat ia Llarg Termini pèls estudis de Hollywood en l'anomenada època daurada de Hollywood per assegurar- es de l'èxit d 'els Seves pel·licules.
El cinematògraf va néixer en plena època industrial. Els germans Lumière, que portaven diversos anys en el seu invent i havent filmat ja més d'un centenar de pel·lícules d'un minut, es van decidir a ensenyar el seu invent al poble de París. El van presentar amb por, doncs mai van tenir excessiva confiança en les seves possibilitats artístiques ni menys econòmiques. Els Lumière van tenir la precaució (Gubern, 1989) d'enganxar als vidres del Grand Cafè un cartell anunciador, perquè els transeünts desocupats poguessin llegir el que significava aquell invent batejat amb el impronunciable nom de Cinématographe Lumière. L'explicació, impresa en lletra cursiva, resulta avui un tant pintoresca i barroca: «Aquest aparell deia el text- inventat per MM. Auguste i Louis Lumière, permet recollir, en sèries de proves instantànies, tots els moviments que, durant cert temps, se succeeixen davant l'objectiu, i reproduir a continuació aquests moviments projectant, a tamany natural, les seves imatges sobre una pantalla i davant una sala sencera. ». Segons Georges Mèliés, que va assistir a aquella funció primera doncs regentava un estudi fotogràfic a París i havia pres part en algunes de les negociacions per trobar la sala, encara qu
e al principi l'ambient era de gran escepticisme, quan els espectadors van veure movent-se els carruatges pels carrers de Lió, van quedar, cita Gubern, petrificats «bocabadats, estupefactes i sorpresos més enllà del que pot expressar-se».
No obstant això el poble parisenc, correguda la veu sobre aquell espectacle meravellós i espectacular, ja al segon dia va omplir la sala i les cues recorrien el bulevard. Els diaris de París van elogiar aquell espectacle insòlit i els germans Lumière van tenir assegurada, a partir del segon dia, els seus espectadors incondicionals.
Tot i que els Germans Lumière posseïen un ampli estoc de pel·lícules, en els seus primers temps sempre començaven per La sortida de la fàbrica Lumière (La sortie des Usines Lumière, a Lió, 1895), que segons els seus historiadors va ser la seva primera pel·lícula i de pas feien homenatge a la seva empresa. El repertori el componien pel·lícules familiars, els seus fills menjant, o de la vida dels carrers de Lió, soldats fent la instrucció, i en ser Louis Lumière molt bon fotògraf no va evitar la utilització d'efectes com el fum en una ferreria i els núvols de pols en una demolició, que van tenir immens èxit. No debades la fotografia era la mare del cinema i els seus pioners no van evitar l'art ja des dels començaments.
Cinema Sord a cinema Mut
Les noves tècniques, l'esperit creatiu i emprenedor dels cineastes i la recerca del més difícil encara, va fer que s'imposés el cinema sonor, acabant, no sense dificultats i deixant a molta gent en el camí, amb el cinema mut. Quan el cinema sonor va demostrar la seva rendibilitat, les pel·lícules mudes, malgrat la seva art, van quedar condemnades a passar a la història. El cinema mut havia durat 35 anys.
El 1926 es va estrenar a Nova York Don Joan, amb efectes sonors i una partitura sincronitzada i posteriorment diversos curts que van anar perfeccionant els dos sistemes, el Vitaphone (la Warner) i en competència el Movietone (la Fox). El 6 d'octubre de 1927 es va estrenar El cantor de jazz (The Jazz Singer), considerada la primera pel·lícula sonora de la història del cinema, que va fer trontollar tots els plans del moment del cinema mut. Cap a 1930 el sonor era un fet, i el cinema mut havia estat definitivament vençut.
Blanc i Negre a Color
Des dels seus començaments el cinema va intentar arribar al color. Al principi, ja en 1896, es pintaven a mà, fotograma a fotograma s'acolorien manualment, de vegades amb quatre colors diferents. (Veure Segundo de Chomón). La tasca era àrdua per la grandària reduïda dels fotogrames i perquè una pel·lícula normal, de menys d'un minut emprava uns 1.000 fotogrames. Ja en 1905 Pathé va acoblar al procés de acolorit mitjans mecànics, per un laboriós sistema en què, a quatre còpies originals, una per cada color, els feia retallades, una mena de plantilla (estergit) amb ajuda de petites eines tallants, les parts de la imatge que corresponen al color escollit. Quan es superposa la plantilla així obtinguda sobre la còpia a pintar, només apareix la part que rebrà el color. El color s'aplica simplement amb ajuda d'un raspall sobre la pel·lícula a pintar, a través dels orificis de la plantilla. Més tard acoloria per mitjà de pinzells giratoris les àrees del clixé que abans s'havien retallat. Pintant així podien fer totes les còpies volguessin. Aquest sistema d'acolorit es va utilitzar fins a 1930.
Postguerra
Bàsicament el revelat digital es tracta de la impremta; d'imprimir la imatge en un paper digital. La impresora és una màquina conectada a l'ordinador que serveix per, tal i com indica el seu nom, imprimir la informació desitjada. Per tal d'això, hi ha diferents mètodes capaços de realitzar-ho.Postguerra
L'any 1945 va acabar la 2a Guerra Mundial, i va aparèixer el cinema neorrealista, que tractava la crua realitat del moment, amb poc pressupost, que mostrava les preocupacions dels problemes individuals de les figures del carrer. Així és com es comença a fer propaganda de les guerres i comencen a néixer molts estils cinematogràfics. Es realitzaven aquestes pel·lícules fora dels estudis, en espais exteriors i actors no professionals.
Als anys 50, es va representar per als nordamericans una nova època de benestar que va canviar l'estil de vida en quant al temps lleure. Van apareixer els televisors dels que se n'adquirien a les cases, per tant, van disminuir els espectadors del cinema, ja que aquest va suposar un gran competidor.
Com a conseqüència, va aparèixer en cinemascope, una tècnica de grabació a partir de tres projectors (com una càmera en un gran angular), per tal d'ocupar més espai a la pantalla i que es veiés més gran. D'aquesta manera, s'incentivava als espectadors a tornar al cinema.
Darreres dècades
Als anys 70 els cineastes van començar a fer coses extranyes, pel·lícules de ciència-ficció. Aquests, no pretenien seguir el cinema de Hollywood ni seguir amb els models estereotipats. Van tenir, per tant, molt d'èxit. Esdevenen herois els actors musculosos i el cinema és molt consumista.
L'any 2000 apareix el DVD, els videoclubs i el Blu Ray, suports àmpliament usats per a l'emmagatzematge òptic de dades digitals, normalment vídeos.
Star System
Star system era el sistema de Contractació d'actors en exclusivitat ia Llarg Termini pèls estudis de Hollywood en l'anomenada època daurada de Hollywood per assegurar- es de l'èxit d 'els Seves pel·licules.
Muntatge AV
El muntatge audiovisual
El muntatge audiovisual és la unió dels diferents trossos de pel·lícula per crear una cinta final. Consisteix en escollir, ordenar i unir una selecció dels plans a registrar, segons una idea i una dinàmica determinada, a partir del guió, la idea del director i l'aportació del muntador. En vídeo la paraula equivalent és edició, assegurar-se que cada un dels detalls necessaris per a una posada en escena estiguin bé.
Des del punt de vista estricatment narratiu, es sol distingir entre Muntatge continu i Discontinu. Els altres tipo de Muntatge narratiu podin considerar-se variants de l'Muntatge Discontinu. Des del punt de vista estrictament Semantic, conve Fer Esment de l'anomenat Muntatge ideològic.
Aquests són a els Trets més rellevants de cada tipo de Muntatge:
Segons el temps
- És parla de Muntatge Continu :Quan és fa 1 reconstrucció en temps real.
- És parla de Muntatge Discontinu: Quan el temps real és reduit mitjançant gener el.lipsi.
- Tipus de discontinus
- En el Muntatge Paral·lel s'alternen accions diverses que és donin sentit mutuament, precisament pel Fet de comparar-les.
- El Flashback és produeïx Quan un plan suposa 1 tornada enrera en el temps realment pronunciat. És tracta, en definitiva, d'un retrocés indefinit.
- El Muntatge d'Anticipació consisteix a Fer cavalcar sobre un pla a els diàlegs o la música s'acompanya al pla següents.
- En el Muntatge Rítmic el que seria el ritme real d'1 Esdeveniment s'accelera o ralenteix en Funció de l'impacte que és preten donar. S'utilitza sovint a els vídeo-clips.
- En el Muntatge de Síntesi és fa 1 compressió notable del pas del temps.
Segons el contingut
- En el Muntatge Ideològic és connecten plans que no tinença una relació física, simplement per Produir 1 nova significació.
- En el Muntatge Rítmic el que seria el ritme real d'1 Esdeveniment s'accelera o ralenteix en Funció de l'impacte que és preten donar. S'utilitza sovint a els vídeo-clips.
viernes, 16 de febrero de 2018
CÀRRECS DEL CINEMA
Director: És la persona que s'encarrega de desenvolupar el concepte global de l'obra, que normalment es tracta d'un projecte personal. Quentin Tarantino, un dels millors directors del món.
Director de fotografia: Ell és qui il·lumina les escenes i defineix l'estètica de l'obra, mitjançant la utilització de filtres en càmeres, tipus de llums, tipus de pel·lícules, lents, etc. Normalment es relaciona amb la fotografia dels paisatges, quan veiem un panorama espectacular ...
Director d'art: És la persona responsable de dirigir els equips de disseny artístic i de disseny de producció. Aquests equips, dirigits pel director artístic, s'encarreguen de crear primer il·lustracions o dissenys de tot el visual que formarà part de la pel·lícula.
Productor: És qui converteix el guió en pel·lícula, qui s'encarrega de formar l'equip per fer-ho possible. És el nexe de l'equip i qui treballa per aconseguir finançar o invertir en la pel·lícula.
Productor executiu: persona que estudia i controla el pressupost a seguir i traça el pla de treball confeccionant un calendari d'activitats per a cadascuna de les etapes.
Assistent de producció: Col·laborador del cap de producció que l'assisteixen en totes les tasques que aquest encomani.
Assistent de direcció: És el que realitza el pla diari de filmació per saber què es va filmar cada dia, des que es va començar a rodar la primera seqüència fins a l'última esmentada en el guió en l'ordre que més convingui a la producció. Al seu torn, coordina les citacions al personal tècnic i artístic necessari per concretar les seqüències escollides per filmar.
Guionista: És qui elabora el guió literari.
Continuista // Script: és la persona que s'encarrega d'evitar el salt o error de raccord.
Key Grip: dirigeix, controla i supervisa tot el procés d'instal·lació del grip (sistemes de subjecció de fotografia, càmera i vídeo) d'acord al rodatge i al pla del guió tècnic.
Stuntman // Especialista: és l'encarregat de realitzar les escenes de la pel·lícula que l'actor o no vol o no està capacitat per fer. Hi ha diferents tipus d'especialistes, els de risc, quan l'actor ha de sortir nu, quan el personatge ha de tenir alguna capacitat que l'actor no presenta com tocar el violí. Normalment tenen un físic molt semblant com el de Jack Sparrow.
Muntatgista / Editor: persona responsable del treball final que resultarà amb la pel·lícula acabada, tal com ho haurem de veure. Aquestes persones també tenen diversos col·laboradors.
Director de càsting: és l'encarregat de buscar els actors, els figurants i els extres. Després serà el director qui prendrà la decisió final.
Escenògraf: dissenya l'escena de la pel·lícula, de vegades també ajuda en la recerca de les localitzacions.
Ambientador: és l'encarregat de decorar l'escena seguint l'estil triat pel director i el director d'art.
Atrezzista: és l'encarregat de proporcionar tots els objectes que utilitzaran els actors en l'enregistrament. Aquests objectes no solen ser reals, sinó que són una còpia.
Vestuarista: és l'encarregat d'escollir el vestuari dels actors i extres segons les indicacions del director d'art.
Maquillador: és l'encarregat de maquillar als actors, ja sigui per millorar el seu aspecte davant les càmeres, o per caracteritzar-los. Són els encarregats del maquillatge Fx i els seus efectes.
Foquista: és l'encarregat d'enfocar les càmeres i de les lents d'aquestes.
Director de so: supervisa la captura de l'àudio, i s'assegura que no estiguem saturat.
Tècnic de so en postproducció: és l'encarregat de barrejar i de equalitzar els diàlegs dels actors, el so d'ambient i els efectes de so.
Tècnic de cambra: és l'encarregat de registrar l'acció seguint les instruccions donades en el guió tècnic.
jueves, 15 de febrero de 2018
viernes, 12 de enero de 2018
Fonaments perceptius del cinema
Fonaments perceptius del cinema
Les creacions de Muybridge y Marey van suposar els primers passos cap al moviment real. A partir d'ells, el que eren joguines de les classes acomodades (praxinoscopi, zoòtrop...) es van convertir en elements fundamentals per a la invenció del Kinetoscopi o la famosa càmera dels germans Lumière.
Edweard Muybridge va ser un dels pioners de la cronofotografia. Va realitzar un treball conegut com "El Cavall en moviment", on captava totes les fases successives d'un cavall corrent. El resultat fou una seqüència de 12 fotografies que és va realitzar aproximadament en mig segon. Aixó s'anomena moviment de gravació.
Cavall en moviment, de Muybridge.
Es podien introduir els fotogrames en un zoòtrop, que produeix la il·lusió de moviment quan gira i les imatges s'observen a través d'una ranura lateral. L'efecte que s'aconsegueix és la persistència retinal. Quan l'ull humà veu una sèrie d'imatges similars , amb canvis continus que se succeeixen amb la suficient velocitat, el cervell les interpreta com un moviment real, fent l'efecte d'un moviment continu.
Zoòtrop i fotografies d'exposició ràpida.
D'altra banda, Thomas Edison als Estats Unitats va emprar una sèrie de fotografies de cavalls en el seu kinetoscopi, aparell precursor del projector de cinema.
+
Kinetoscopi, patentat l'any 1891.
L'invent consistia en una caixa de fusta amb un orifici on hi havia una lent. A l'interior s'hi trobava una bombeta i el rotlle de la pel·lícula. La funció principal de l'aparell era reproduir imatges en moviment, les quals es visionaven a través d'una pantalla d'augment, prèviament dipositant una moneda i de forma individual.
Aquests foren els antecedents del cine, un art que s'inicià un 28 de desembre de 1895, dia que els germans Lumière van projectar públicament la sortida dels obrers d'una fàbrica a París. Era capaç de filmar i projectar imatges en moviment.
El cinematògraf utilitzava una pel·lícula perforada de 35 mil·límetres d'ample. Encara que aquesta pel·lícula era semblant a la del kinetoscopi, els Lumière, van decidir fer perforacions circulars en lloc de quadrades, per evitar problemes legals.
Cinematògraf dels Lumière en mode projecció.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)