Pla panoràmic: És un pla en que la seva expressivitat radica en la sensació d'espai obert, amplitud i distanciament. Es caracteritza perquè els objectes/subjectes representats no son protagonistes de la toma, aquests es subordinen davant la totalitat de composició de la imatge, també es caracteritza per la capacitat d'abarcar grans extensions d'àrea en el format.
Pla general: La seva capacitat expressiva radica en la localització, és a dir representa un escenari específic i la seva interacció de l'objecte/subjecte protagonista amb aquell context o entorn.
Pla sencer: Té com a principal element expressiu el subjecte representat, es caracteritza per encuedrar al protagonista de manera total, completa, de cap a peus, que delimiten la fotografia. Depenent de la
orientació de l'enquadre (obliqua, horitzontal, vertical...) la enfatització del subjecte pot variar de nivell.
Pla americà: Es basa en l'aprofitament del format per enfatitzar el protagonisme del subjecte, l'expressivitat corporal es potencialitza perquè les mans es veuen més aprop, cosa que dóna major connotació a la interacció de les mans amb altres objectes.
Pla mitjà: Basa la seva expressivitat en la individualitat del subjecte, la intenció és fixar l'atenció en la personalitat de protagonista. Es potència l'expressivitat gestual degut a la major proporció del rostre que es mostra en la imatge.
Primer pla: Basa la seva expressivitat en la individualitat del subjecte, la intenció és fixar l'atenció en la personalitat de protagonista. Es potència l'expressivitat gestual degut a la major proporció del rostre que es mostra en la imatge.
Pla detall: Centralitza l'atenció en una fracció concreta del subjecte/objecte. La seva capacitat expressiva és informativa, la capacitat de transmissió d'emocions dependria de l'acció registrada en la fracció.
ANGULACIONS
Vertical
Contrapicat: En l'angle contrapicat, on la càmera es troba sota el plànol horitzontal que passa pels ulls del subjecte, els personatges apareixen amb més èmfasi, més grans del normal i adquireixen una dimensió psicològica major. Encara que també es pot utilitzar per provocar l'efecte contrari ajudant-nos en el context com una presó. Aquest tipus d'imatges transmeten la incapacitat del personatge per escapar de la seva actual condició.
Picat: Situa a la càmera per sobre del plànol horitzontal que passa pels ulls del subjecte, que de manera psicològica comunica la sensació d'inferioritat fent que els personatges semblin més petits. Des del punt de vista dels espectadors, la presa dels angles elevats proporciona un privilegiat punt de vista i suggereix sentiments de compassió cap al personatge en clara situació d'inferioritat.
Nadir: El punt de vista se situa en perpendicular sota el subjecte. Transmet tensió i poc control del que està passant a la fotografia.
Zenital: El punt de vista se situa en perpendicular per sobre del subjecte. Dóna una sensació de llunyania i de control sobre el que es veu.
Normal: El punt de vista està enfront de l'objecte. És el més realista, per la qual cosa transmet tranquil·litat i equilibri. És natural i descriptiva.
Horitzontal
Formal: Preten mostrar com a protagonista el que està enfocant, per exemple, en el cas d'una persona, se li veu la cara. Dóna una sensació propera. Descriptiva i significativa.
Posterior: Al contrari que en l'angulació frontal, la posterior és des de darrere, això dóna una sensació de misteri, a vegades permet identificar-se amb la fotografia.
3/4: Dóna volum a la figura, es distingeixen les dimensions de l'objecte/subjecte fotografiat.
7/8: En aquesta angulació començem a veure que té davant la persona, per tant la relacionem amb l'entorn. També dóna més volum.
Aberrant: La càmara es mou lateralment o rota sobre si mateixa. Això reforça el caos que presenta una escena. És molt utilitzat en la publicitat per crear impacte. Transmet inquietut i inestabilitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario