Pràctica de producció d'imatges avançada

1. Format horitzontal, PD, dos punts d'interès

2. Format vertical, PP, llum dura contrapicada, molt contrast

3. PA, composició terços, angulació picat-frontal, llum difosa

4. PC, composició clàssica, angle aberrant

5. PS, angle zenital, textura suau predominant

6. PG, nadir, colors molt saturats

7. PG, punt de fuga a un terç

8. PPP, fora de camp, poc contrast

9. PD, composició àurea, picat

10. LLIURE (indicant a la foto TOTES les seves característiques formals)

• Vertical
• Pla conjunt
• Angluació Normal 3/4
• Punts de fuga
• Línies de força
• Llum tova
• Bastanta profunditat de camp

Expressivitat dels plans

Plans

Pla panoràmic: És un pla en que la seva expressivitat radica en la sensació d'espai obert, amplitud i distanciament. Es caracteritza perquè els objectes/subjectes representats no son protagonistes de la toma, aquests es subordinen davant la totalitat de composició de la imatge, també es caracteritza per la capacitat d'abarcar grans extensions d'àrea en el format.

Pla general: La seva capacitat expressiva radica en la localització, és a dir representa un escenari específic i la seva interacció de l'objecte/subjecte protagonista amb aquell context o entorn.

Pla sencer: Té com a principal element expressiu el subjecte representat, es caracteritza per encuedrar al protagonista de manera total, completa, de cap a peus, que delimiten la fotografia. Depenent de la
orientació de l'enquadre (obliqua, horitzontal, vertical...) la enfatització del subjecte pot variar de nivell.

Pla americà: Es basa en l'aprofitament del format per enfatitzar el protagonisme del subjecte, l'expressivitat corporal es potencialitza perquè les mans es veuen més aprop, cosa que dóna major connotació a la interacció de les mans amb altres objectes.

Pla mitjà: Basa la seva expressivitat en la individualitat del subjecte, la intenció és fixar l'atenció en la personalitat de protagonista. Es potència l'expressivitat gestual degut a la major proporció del rostre que es mostra en la imatge.

Primer pla: Basa la seva expressivitat en la individualitat del subjecte, la intenció és fixar l'atenció en la personalitat de protagonista. Es potència l'expressivitat gestual degut a la major proporció del rostre que es mostra en la imatge.

Pla detall: Centralitza l'atenció en una fracció concreta del subjecte/objecte. La seva capacitat expressiva és informativa, la capacitat de transmissió d'emocions dependria de l'acció registrada en la fracció.

ANGULACIONS

Vertical

Contrapicat: En l'angle contrapicat, on la càmera es troba sota el plànol horitzontal que passa pels ulls del subjecte, els personatges apareixen amb més èmfasi, més grans del normal i adquireixen una dimensió psicològica major. Encara que també es pot utilitzar per provocar l'efecte contrari ajudant-nos en el context com una presó. Aquest tipus d'imatges transmeten la incapacitat del personatge per escapar de la seva actual condició.

Picat: Situa a la càmera per sobre del plànol horitzontal que passa pels ulls del subjecte, que de manera psicològica comunica la sensació d'inferioritat fent que els personatges semblin més petits. Des del punt de vista dels espectadors, la presa dels angles elevats proporciona un privilegiat punt de vista i suggereix sentiments de compassió cap al personatge en clara situació d'inferioritat.

Nadir: El punt de vista se situa en perpendicular sota el subjecte. Transmet tensió i poc control del que està passant a la fotografia.

Zenital: El punt de vista se situa en perpendicular per sobre del subjecte. Dóna una sensació de llunyania i de control sobre el que es veu.

Normal: El punt de vista està enfront de l'objecte. És el més realista, per la qual cosa transmet tranquil·litat i equilibri. És natural i descriptiva.

Horitzontal

Formal: Preten mostrar com a protagonista el que està enfocant, per exemple, en el cas d'una persona, se li veu la cara. Dóna una sensació propera. Descriptiva i significativa.

Posterior: Al contrari que en l'angulació frontal, la posterior és des de darrere, això dóna una sensació de misteri, a vegades permet identificar-se amb la fotografia.

3/4: Dóna volum a la figura, es distingeixen les dimensions de l'objecte/subjecte fotografiat.

7/8: En aquesta angulació començem a veure que té davant la persona, per tant la relacionem amb l'entorn. També dóna més volum.

Aberrant: La càmara es mou lateralment o rota sobre si mateixa. Això reforça el caos que presenta una escena. És molt utilitzat en la publicitat per crear impacte. Transmet inquietut i inestabilitat.

Pràctica de connotació 2017

Pràctica de connotació 2017








1. Et pots esperar porfa?











2. Un momento

















3. No se Gaspar







4. Encara no la se






5. No l'he pensat








6. Plata o plomo














7. Eres la vida que das













8. El caos es un orden aún por descifrar












9. Lo que no vols per tu no ho vulguis per ningú.










10. Esque estic entre dos











11. Ara vaig jo









12. Se triunfa con lo que se aprende

Laboratori analògic i digital

Laboratori Digital i Analògica

Un negatiu és una pel·lícula fotogràfica amb una capa sensible de llum que un cop realitzat el seu procés plasma la imatge a una superfície en valors complementaris, és a dir, amb aquests invertits. Així, aquelles tonalitats clares apareixen fosques, i aquestes últimes apareixen clares.

Al reflexar-se la llum a l'halur de plata, un compost químic, aquest inverteix els colors, de tal manera que hi apareixen els seus complementaris. A partir d'aquest, s'obté un positiu a través de projectar-lo sobre un material forogràfic; com ara un paper.

Procés del revelat químic; laboratori analògic

1. Extracció del rodet
2. Revelat
3. Bany d'atur
4. Fixat
5. Rentat amb aigua
6. Assecat



1) Extracció del rodet
Per començar, cal obrir el rodet per tal d'extreure la pel·lícula enrotllada i així poder-hi introduir la cubeta del revelat, fent un gir per garantir la total introducció de la pel·lícula.

2) Revelat
Una cop fet això, aboquem el líquid al revelador i posem en funcionament el cronòmetre. Per tal que el líquid revelador faci visible la imatge a la pel·lícula, cal donar la volta i agitar el tanc en l'interval de temps indicat. Així, les zones on el negatiu hagi rebut llum sortiran fosques.

3) Bany d'atur
A continuació buidem el líquid revelador per introduir-hi el d'aturada, el qual interromp l'acció del revelador, per així evitar que el fixador es contamini amb petits residus a més d'impedir que la imatge es continuï revelant i enfosquint.


4) Fixat
Seguidament introduïm la solució de fixació, que serveix per eliminal per partícules sensibles a la llum del negatiu que no han estat estimulades pel revelador i que es tornaríen transparents. Així el paper perd la sensibilitat que encara té i la imatge es fa estable. En cas contrari, el paper continuaria sensible i al rebre llum s'enfosquiria.


5) Rentat
Ara cal eliminar tots els elements químics. Per fer-ho, cal introduïr els negatius a una temperatura d'uns 20ºC amb aigua, la qual s'ha d'anar canviant amb regularitat. Un cop això s'afegeixen unes gotes d'humectador per tal de facilitar aquest procés.


6) Assecat
Finalment, treiem els negatius del tanc i els deixem secar a l'aire lliure. Un cop estigui seca, tallem les tires de sis fotogrames i s'arxiven de forma plana.





Fotografia digital



Bàsicament el revelat digital es tracta de la impremta; d'imprimir la imatge en un paper digital. La impresora és una màquina conectada a l'ordinador que serveix per, tal i com indica el seu nom, imprimir la informació desitjada. Per tal d'això, hi ha diferents mètodes capaços de realitzar-ho.

• 1. Impresora làser i tèrmica (tòner=tinta)

S'utilitza en el cas de buscar la millor qualitat d'expressió, una gran velocitat i un preu econòmic per a cada copia. El seu funcionament consisteix en atraure la tinta a un tambor d'impressió sensible a la llum, utilitzar l'electricitat estàtica, que es troba cargada per l'acció de l'element a imprimir que forma el làser al tambor, de tal manera que el ttòner transmet el tambor al paper degut a la calor i la pressió.
Inconvenients: alt preu inicial

• 2. Injecció de tinta

Consisteix en l'emissió d'unes petites quantitats de tinta a través d'uns injector que produeixen els píxels. Per tal de crear aquestes gotes es poden fer servir dos mètodes:

• Mètode tèrmic: un impuls elèctric produeix un augment de temperatura que fa bullir la petita quantitat de tinta que es troba dins la càmera. D'aquesta manera forma la bombolla de vapor que força la seva sortida pels injectors que, al sortir a l'exterior, el vapor es condensa formant la minúscula bombolla de tinta. Aquests es troben als cartutxos de tinta.

• Mètode piezoelèctric: al rebre aquest element piezoelèctric un impuls, es canvia de forma augmentant bruscament la pressió a l'interior provocant així la injecció d'una partícula de tinta. Ventatges: el cicle d'injecció és més ràpid que l'anterior.

• 3. Tinta sòlida

En aquest cas, s'utilitza un sistema de transferència termal mitjançant l'ús de barres sòlides simirals a la cera de color. D'aquesta manera la tinta es derreteix.
Inconvenients: costa de calentar-se, consumeix molta energia i dificulta l'escriptura manual posterior sobre la tinta.

4. Impacte
S'utilitza el propi cop de les agulles ubicades al capçal per transferir la tinta al paper i el seu ús es redueix a la creació del que es desitgi revelar. Hi ha dos tipus; les de margarita, on els caràcters se situen a una espècie de revòlver, i les de bola, on se situen a una esfera.
Inconvenients: són molt lentes

• 5. Matriu de punts

Es tracta d'impresores d'impacte que utilitzen una matriu de petits alfilers per crear punts precissos.
Inconvenients: imprimeix amb baixa qualitat

Aventatges i inconvenients fotografia digital respecte a l'analògica

• Aventatges

Permet disposar de les imatges a l'instant
Al fer una fotografia, es crea un arxiu on hi ha informació rellevant sobre aquesta
Es podern ajustar les característiques (saturació, llum, contrast, etc)

• Inconvenients

(esmentats en cada apartat)

Gèneres fotogràfiques

El Retrat fotogràfic.




El retrat fotogràfic o la fotografia de retrat és un gènere fotogràfic on es reuneixen tot un seguit d'iniciatives artístiques que giren entorn de la idea de mostrar les característiques físiques, l'expressió, personalitat, i estat d'ànim de la persona o persones que apareixen en les fotografies. Com altres tipus de retrat, el focus de la fotografia és normalment la cara de la persona, tot i que el cos sencer i el fons o el context poden ser-hi inclosos.

L'autoretrat

  L'autoretrat ha cridat l'atenció als artistes de Tots els temps. A partir del Renaixement el retrat va ser molt important, ja que l'individu era l'objecte d'atenció central. Una altra raó és que a els seus cossos estaven disponibles com a models. Quan va aparèixer la fotografia l'autoretrat va ser un recurs molt habitual entre a els fotògrafs. Tots hem sentit la curiositat per experimentar amb nosaltres mateixos com a models. Però també és cert, que aquests autoretrats solen ser productes del típic mètode assajo-error repetit fins a aconseguir la presa adequada.

Paisatge


El tema del paisatge ha estat un gènere recurrent en la història de l'Art. Per tant, amb la invenció de la fotografia el tema s'ha mantingut i ha cobrat altres dimensions. A més, és un tema poc controvertit.
És un tema molt canviant, es a dir, un mateix paisatge pot ser diferent depenent de l'època de l'any, del temps que faci, de l'angle des del qual ho fotografiem i de l'enquadrament que escollim.

 La fotografia més antiga de la qual tenim coneixement va ser el paisatge Vista des de la finestra, realitzada per Nicephore Niepce en 1826.  A causa de l'escassa sensibilitat dels primers suports utilitzats pels primers fotògrafs, els paisatges urbans o rurals són fotografiats quan no hi ha gens en moviment a fi d'evitar que sortissin borrosos (l'exposició d'aquesta primera fotografia va ser de vuit hores). 

Reportatge

El reportatge és un gènere específic de la fotografia. Un reportatge implica una sèrie d'imatges que tracta del mateix tema. 

Podem dividir el reportatge en tres grans categoríes:

• Fotografia científica. La fotografia ha constituït des dels seus inicis un mitjà de gran utilitat en la recerca científica. Gràcies a la seva utilització a nivell científic es té la possibilitat de registrar fenòmens que no poden ser observats directament, com per exemple aquells que es desenvolupen en temps molt breus (fotografia ultrarràpida), o extremadament lents (fotografia de baixa velocitat), aquells que es produeixen a escala microscòpica, aquells que afecten a regions molt vastes de la Terra o de l'Espai (fotografia aèria, orbital, astronòmica), aquells lligats a radiacions no visibles a l'ull humà, o en situacions en les quals no pot estar físicament l'ésser humà, etc.

• Fotografia publicitària. És la realització de fotografies amb l'objectiu d'integrar-les en una campanya publicitària. Les imatges, que tenen la finalitat de fer un producte atractiu per a incitar-ne el consum, constitueixen un dels components principals de la publicitat, cosa que ha afavorit el gran desenvolupament tècnic i creatiu de la fotografia en aquest àmbit.

• Fotografia periodística o fotoperiodisme. Els professionals que s'hi dediquen són coneguts generalment com a fotoperiodistes o reporters gràfics, i solen ser fotògrafs o periodistes especialitzats en aquesta disciplina; el reportatge fotogràfic és la història que expliquen amb fotografies, a partir d'un determinat succés i de l'impacte que aquest causa en la gent. 

Pictorialisme

Pictorialisme


És podria dir que la fotografia no va ser considerada art Fins a finals del segle XIX gràcies als pictorialistes, Aquest grup va nàixer per a fer possible això. Van sorgir a Europa, Anglaterra i Àustria. L'objectiu del pictorialisme clarament era que la fotografia Arribes a tenyir el valor tan important que tenia la pintura il 'escultura. Per a això, van crear diverses tècniques i efectes per tal d'aprobar-se a la pintura, com ara la goma.

Característiques del pictorialisme

• No s'enfoca per aconseguir un efecte de pintura impressionista.
• S'oposaven a la idea de la fotografia com a mercaderia.
• Els principals temes són: vistes de camps viscuts o vistes urbanes en dies de pluja o boira, i la figura femenina, en ballet i nus. També fotografiaven escenes rurals.
• Es buscava l'harmonia de les línies, els volums i els plànols per la simplificació del tema, desproveït de detalls i de nitidesa.

Objectiu

L'objectiu del pictorialisme clarament era que la fotografia abast aquest valor tan important que tenia la pintura i l'escultura i per això van anar creant tècniques i efectes per acostar-se a la pintura com la goma bicromada o el bromóleo (així es simulava un dibuix), també utilitzaven el desenfocament (efecte floue). Recorrien al joc amb les llums i ombres, col·locaven filtres o altres objectes per impedir veure clarament. És a dir que es recolzava en l'èmfasi de tipus manual perquè siguin acceptades com arts plàstiques. Així, s'encasella al pictorialisme com germana petita de la pintura. Una cosa que es feia també era destruir el negatiu i així acostar al que era el concepte d'obra d'art única.

Autors

Peter Henry Emerson

Henry Peach Robinson

Influències i antecedents de Julia Margaret Cameron