HISTORIA DEL CINEMA

El naixement del cinema

Roundhay Garden Scene, una pel·lícula experimental d'1,66 segons, filmada per Louis Le Prince l'octubre de 1888 a Leeds, Anglaterra, es reconeix generalment com la primera pel·lícula de la qual es té constància.

A William K. Dickson, enginyer en cap dels Laboratoris Edison, se li atribueix la invenció d'un tipus de banda de cel·luloide que pot contenir una seqüència d'imatges, tot sent la base d'un mètode de fotografiar i projectar imatges que es mouen. Es tallaven trossos prims de cel·luloide i es llevaven les marques dels talls amb plaques de pressió escalfades. Després, aquestes bandes es cobrien amb una gelatina fotosensible que enregistrava les variacions lumíniques.

L'Exposició Universal de Chicago, celebrada el 1893, va ser el lloc escollit per l'inventor nord-americà Thomas Alva Edison per presentar en públic dues invencions basades en els descobriments de Dickson: el kinetograph, la primera càmera per captar imatges en moviment, i el kinetoscope. Aquest últim tenia forma d'armari dins el qual una pel·lícula de cel·luloide de Dickson, alimentada per un motor elèctric, girava en bucle continu. La pel·lícula tenia una llum al darrere i una lent d'augment que servia de visor per a l'espectador. Aquest aparell primigeni era de consum individual i l'espectador, per unes monedes, podia posar els ulls al visor i veure la representació. Les sales kinetoscope estaven proveïdes de pel·lícules de cinquanta peus que s'enregistraven a l'estudi d'Edison, la Black Maria. Aquestes seqüències enregistraven esdeveniments mundans (com Fred Ott's Sneeze, 1894) així espectacles de circ, acròbates, artistes de teatre de varietats i combats de boxa.

Les sales de kinetoscape van arribar a Europa, però Edison no va patentar aquestes invencions a l'altre costat de l'Atlàntic, ja que es confiava en els precursors i innovadors britànics i europeus. Això va permetre que es desenvolupessin imitacions, com ara la càmera ideada per Robert William Paul, un fabricant de productes elèctrics i científic anglès, amb el seu soci Birt Acres.

Paul va tindre la idea de passar els quadres en moviment a una audiència col·lectiva, i va inventar un projector de pel·lícules. La primera exposició pública va ser el 1895. Alhora, a França, Auguste i Louis Lumière havien inventat el cinematògraf, un aparell portàtil amb un triple funcionalitat: càmera, impressora i projector. Amb la col·laboració de llur pare, Antoine Lumiere, van començar a exposar pel·lícules al Boulevard des Capucines de París a finals de desembre de 1895. Vist l'èxit d'aquesta curiositat científica, els germans Lumière prompte van establir una xarxa de reporters per tota Europa (i després, el món), els quals enregistraven les anomenades actualités, predecessores dels documentals. Entre les primeres pel·lícules Lumière, que no sobrepassen el minut de durada, hi ha clàssics com ara la Sortida dels treballadors de la fàbrica Lumière, L'arribada d'un tren a l'estació (famosa per l'ensurt que van tindre els espectadors, tot pensant-se que el tren es llençava sobre ells), o la còmica L'Arrosseur arrossé. Tanmateix, la primera exposició pública, documentada, d'imatges en moviment a Europa va tindre lloc a Berlín l'1 de novembre de 1895, de la mà de Max i Emil Skladanowsky i el seu bioscop.

Una mica abans, al maig de 1895, als Estats Units, Lauste va crear l'eidoloscopi, ideat per a la família Latham, uns altres precursors del cinema. D'altra banda, el 5 de febrer de 1894, encara que altres fonts indiquen que va ser el 1895, tenia lloc la primera projecció pública a càrrec de Jean Aimé "Acmé" Le Roy, feta davant una vintena d'homes del món de l'espectacle a Clayton, Nova Jersey.

En aquells temps, les pel·lícules es veien principalment com un acte més a la funció de vodevil. Era conegut com a "cinema d'atracció", donat que el simple fet de veure imatges en moviment, al marge del contingut, era suficient per atraure a un públic, sobretot de les capes mitjanes i baixes de la societat. Els films solien durar menys d'un minut i constar d'una sola escena ininterrompuda, amb càmera fixa, la qual podia ser tant realista (escenes quotidianes del carrer, grans esdeveniments…) com planejada (actuacions d'actors i còmics del vodevil). Amb tot, en poc temps, el cinema es va estendre per tot el món.

Auguste Lumière (Besançon, França, 19 d'octubre de 1862 - Lió, França, 10 d'abril de 1956) i Louis Lumière (Besançon, França, 5 d'octubre de 1864 - Bandol, França, 6 de juny de 1948), més coneguts com els germans Lumière, van ser ser uns físics, inventors i treballadors industrials francesos. Reconeguts per la invenció del cinematògraf, el qual va ser fruit de la combinació de diferents invents anteriors (càmera fotogràfica, fusell fotogràfic, pel·lícula de 35 mm, llanterna màgica, etc.). Aquesta aportació va permetre avançar en el camp de les pel·lícules, sobretot relacionades al cinema, així com en el de la imatge, fins a arribar a la indústria que avui tots coneixem. També van fer notables aportacions al camp de la fotografia amb innovacions com el fotorama i l'autocrom.