Guió tècnic

HISTORIA DEL CINEMA

El naixement del cinema

Roundhay Garden Scene, una pel·lícula experimental d'1,66 segons, filmada per Louis Le Prince l'octubre de 1888 a Leeds, Anglaterra, es reconeix generalment com la primera pel·lícula de la qual es té constància.

A William K. Dickson, enginyer en cap dels Laboratoris Edison, se li atribueix la invenció d'un tipus de banda de cel·luloide que pot contenir una seqüència d'imatges, tot sent la base d'un mètode de fotografiar i projectar imatges que es mouen. Es tallaven trossos prims de cel·luloide i es llevaven les marques dels talls amb plaques de pressió escalfades. Després, aquestes bandes es cobrien amb una gelatina fotosensible que enregistrava les variacions lumíniques.

L'Exposició Universal de Chicago, celebrada el 1893, va ser el lloc escollit per l'inventor nord-americà Thomas Alva Edison per presentar en públic dues invencions basades en els descobriments de Dickson: el kinetograph, la primera càmera per captar imatges en moviment, i el kinetoscope. Aquest últim tenia forma d'armari dins el qual una pel·lícula de cel·luloide de Dickson, alimentada per un motor elèctric, girava en bucle continu. La pel·lícula tenia una llum al darrere i una lent d'augment que servia de visor per a l'espectador. Aquest aparell primigeni era de consum individual i l'espectador, per unes monedes, podia posar els ulls al visor i veure la representació. Les sales kinetoscope estaven proveïdes de pel·lícules de cinquanta peus que s'enregistraven a l'estudi d'Edison, la Black Maria. Aquestes seqüències enregistraven esdeveniments mundans (com Fred Ott's Sneeze, 1894) així espectacles de circ, acròbates, artistes de teatre de varietats i combats de boxa.

Les sales de kinetoscape van arribar a Europa, però Edison no va patentar aquestes invencions a l'altre costat de l'Atlàntic, ja que es confiava en els precursors i innovadors britànics i europeus. Això va permetre que es desenvolupessin imitacions, com ara la càmera ideada per Robert William Paul, un fabricant de productes elèctrics i científic anglès, amb el seu soci Birt Acres.

Paul va tindre la idea de passar els quadres en moviment a una audiència col·lectiva, i va inventar un projector de pel·lícules. La primera exposició pública va ser el 1895. Alhora, a França, Auguste i Louis Lumière havien inventat el cinematògraf, un aparell portàtil amb un triple funcionalitat: càmera, impressora i projector. Amb la col·laboració de llur pare, Antoine Lumiere, van començar a exposar pel·lícules al Boulevard des Capucines de París a finals de desembre de 1895. Vist l'èxit d'aquesta curiositat científica, els germans Lumière prompte van establir una xarxa de reporters per tota Europa (i després, el món), els quals enregistraven les anomenades actualités, predecessores dels documentals. Entre les primeres pel·lícules Lumière, que no sobrepassen el minut de durada, hi ha clàssics com ara la Sortida dels treballadors de la fàbrica Lumière, L'arribada d'un tren a l'estació (famosa per l'ensurt que van tindre els espectadors, tot pensant-se que el tren es llençava sobre ells), o la còmica L'Arrosseur arrossé. Tanmateix, la primera exposició pública, documentada, d'imatges en moviment a Europa va tindre lloc a Berlín l'1 de novembre de 1895, de la mà de Max i Emil Skladanowsky i el seu bioscop.

Una mica abans, al maig de 1895, als Estats Units, Lauste va crear l'eidoloscopi, ideat per a la família Latham, uns altres precursors del cinema. D'altra banda, el 5 de febrer de 1894, encara que altres fonts indiquen que va ser el 1895, tenia lloc la primera projecció pública a càrrec de Jean Aimé "Acmé" Le Roy, feta davant una vintena d'homes del món de l'espectacle a Clayton, Nova Jersey.

En aquells temps, les pel·lícules es veien principalment com un acte més a la funció de vodevil. Era conegut com a "cinema d'atracció", donat que el simple fet de veure imatges en moviment, al marge del contingut, era suficient per atraure a un públic, sobretot de les capes mitjanes i baixes de la societat. Els films solien durar menys d'un minut i constar d'una sola escena ininterrompuda, amb càmera fixa, la qual podia ser tant realista (escenes quotidianes del carrer, grans esdeveniments…) com planejada (actuacions d'actors i còmics del vodevil). Amb tot, en poc temps, el cinema es va estendre per tot el món.

Auguste Lumière (Besançon, França, 19 d'octubre de 1862 - Lió, França, 10 d'abril de 1956) i Louis Lumière (Besançon, França, 5 d'octubre de 1864 - Bandol, França, 6 de juny de 1948), més coneguts com els germans Lumière, van ser ser uns físics, inventors i treballadors industrials francesos. Reconeguts per la invenció del cinematògraf, el qual va ser fruit de la combinació de diferents invents anteriors (càmera fotogràfica, fusell fotogràfic, pel·lícula de 35 mm, llanterna màgica, etc.). Aquesta aportació va permetre avançar en el camp de les pel·lícules, sobretot relacionades al cinema, així com en el de la imatge, fins a arribar a la indústria que avui tots coneixem. També van fer notables aportacions al camp de la fotografia amb innovacions com el fotorama i l'autocrom.

Gèneres cinematogràfics

Gèneres cinematogràfics


Comèdia

Ve del teatre grec, per tant és el primer gènere. Consisteix en fer gràcia (basat en l'humor). Personatges exagerats. Crear situacions còmiques.

Arguments típics:
-Els equívocs: Situació còmica que parteix d'una equivocació
-Fracàs còmic: Quan tot li surt malament
-Triangle amoròs
-Sortir d'un problema

Personatges típics:
-Pallasso
-L'avar
-Personatge fanfarró que es posa en ridícul per voler aparentar
-L'enamorat o el banyut

Localitazions típiques:
La localització no té localització típica, sinó que depèn de la pel·lícula.

Característiques a nivell d'estètica:
-Ambientació: Espais tancats i exteriors
-Recursos cinematogràfics:
          -Exageració
          -Situacions absurdes
          -Sorpresa
          -Diàleg
          -Actors

Subgèneres:
-Paròdia  (Scary Movie)
-Comèdia romàntica  (Pretty woman)
-Comèdia slapstick (El botones)
-Tagicomèdia  (Mejor imposible)


Cinema Històric

Gènere que pretén explicar algun episodi de la història o alguna biografia. Es basa en algun  text (llibre, novel·la) que s'adapta per fer la pel·lícula. S'intenta ser fidel a la realitat.

Característiques

 Arguments típics: biografies, fets històrics
 Personatges típics: persona sobre la qual es parla
 Localitzacions típiques: depenent de l'argument, ha d'estar ben ambientat


A nivell d'estètica

 Ambientació: depèn del tipus
 Recursos: decorats i vestuari molt treballats, molta feina d'investigació prèvia...



CINEMA NEGRE
Gènere de pel·lícules de criminals on el més important és el suspens. Sorgeix als 30 a EEUU, amb la Llei Seca.

Característiques

 Arguments típics: assassinats, "el golpe", investigació...
 Personatges típics: gàngsters, policies, escriptor, detectiu privat... Normalment els personatges són masculins
 Localitzacions típiques: ciutats, llocs "bruts", barris baixos, fàbriques abandonades, presons...


A nivell d'estètica

 Ambientació: drogues, pistoles, ambient delictiu, de nit, foscor...
 Recursos: barrejar flash-backs amb flash-forwards, plans curts, colors foscos a la vestimenta


Subgèneres  

 Policíac
 D'espies
 Psicòpata
 Gàngster
 Carcelària

DOCUMENTAL

Producció audiovisual que intenta reflectir la realitat. No s'inventa fets però tampoc és un reportatge. Part és objectiva i part és subjectiva.

Característiques 

 Arguments típics (subgèneres): biografies, narració de fets històrics, natura(animals), caire social...

 Personatges típics: narrador (activament o veu en off), testimonis, actors que fan de gent real

 Localitzacions típiques: qualsevol 

A nivell d'estètica 

 Ambientació: lloc dels fets, plató (per fer entrevistes)...

 Recursos: reconstrucció dels fets, entrevistes, imatges d'estoc, no es treu el soroll de fons per donar verosimilitud, dades històriques, textos, vídeos, animacions 3D...

Acció

Gènere cinematogràfic on el protagonista intenta fer alguna cosa però entre mig hi ha una sèrie d'impediments. La solució del problema sol ser a partir d'una lluita, dispars, persecucions...

Característiques

 Arguments típics: la missió (salvar a algú), aparició d'un benefactor, monomita
 Personatges típics: herois, enemic, la noia (indefensa/passiva), personatge còmic, "esbirros", el protagonista ha de ser fort, ràpid, intel·ligent...
 Localitzacions típiques: ciutats exòtiques, edificis amb molts llocs per amagar-se, autopista (carretera), llocs perillosos...


A nivell d'estètica

 Ambientació: actual, contemporània, apareixen armes, món criminal...

 Recursos:cotxes, armes, explosions, tiroteig, pocs efectes especial, travellings de seguiment, càmeres en helicòpter, plans curts, càmera d'espatlla, muntatges ràpids...


Cinema bèl·lic


El cinema bèl·lic és un gènere cinematogràfic que centra la seva història en guerres, té com a argument un conflicte bèl·lic. Sorgeix durant la II Guerra Mundial.

Característiques

 Arguments típics: la missió, la resistència; la guerra i el que aquesta suposa
 Personatges típics: el general, el soldat, el sergent instructor, l'enemic, el recluta...
 Localitzacions típiques: llocs on hi ha hagut conflictes bèl·lics (Vietnam, Corea...).


A nivell d'estètica

 Ambientació: fum, camps de concentració, sang...
 Recursos cinematogràfics: explosions, bales, trets de les armes, soroll de fons // trompetes, tambors, vestuari cuidat, plans generals i curts...


Subgèneres

 Pro-bèl·lic: presenten els soldats com a herois, apareix tot l'arsenal... La violència està justificada pels "dolents". Està a favor de la guerra.
 Antibèl·lic: persona que s'ha trobat amb la guerra però vol tornar. Moren els personatges perquè et donis compte de que la guerra és dolenta. Està en contra de la guerra.



ANIMACIÓ
Gènere on la història és protagonitzada, no per actors, sinò mitjantçant tècniques d'animació, titelles, dibuixos...Poden tenir doble lectura, tant per a nens com adults.


Característiques

 Arguments típics: al ser un públic infantil l'argument és senzill, sovint es barreja amb altres gèneres com l'acció. Al Japó és com si fós una peli d'acció.
 Personatges típics: adequats al relat, exageració de les característiques infantils (capgrós)
 Localitzacions típiques: depèn del tipus de pel·lícula


A nivell d'estètica

 Ambientació: qualsevol, pero no temes bèl·lics
 Recursos: stop-motion, CGI, dibuix clàssic, es pot clonar personatges. En el guió infantil no hi ha ni plantejament ni desenllaç. En cas d'adults, el guió serà treballat.


Subgèneres

 Per adults
 Per a nens
 Manga (japonès)


TERROR

El cinema de terror és un gènere fílmic que busca causar por i angoixa en l'espectador. Sorgeix a partir de la ciència-ficció.

Característiques

 Arguments típics: aparició d'un element maligne, grup de gent que es va matant, recerca d'un tresor(persona que desapareix)...
 Personatges típics: nens, personatge sinistre (assassí, amb màscara, canvi de cara...), pallassos, monstres, adults...
 Localitzacions típiques: qualsevol lloc "no alegre".

A nivell d'estètica

 Ambientació: soterranis, cases abandonades (manicomi), coves, castell, cementiri, lloc corrupte (escola per la nit), llocs foscos...
 Recursos: escenes en tensió, càmera en mà, que es vagi descobrint el que passa, música de terror, efectes especials degenerables, ensurts, monstres/bitxos, sang...

Subgèneres

 Slasher: gènere de terror on els protagonistes moren un per un.
 Gore: gènere de terror de "sang i fetge"; passa del terror al fàstic.
 Terror psicològic: gènere on els elements de terror estan en la ment de l'espectador.


FANTASIA

Gènere cinematogràfic que explica històries amb un component fantàstic, és a dir, que no existeix. Les primeres manifestacions que en tenim són del segle XIX.

Característiques

Arguments típics: mites, contes, llegendes, monomite..., recerca d'un tresor, el viatge
Personatges típics: heroi, acompanyants, monstres, divinitats, enemics, savis...
Localitzacions típiques: món fantàstic, llocs que no existeixen, pot no tenir sentit (és a dir, no cal argumentar-ho)

A nivell d'estètica

Ambientació: han de tenir coherència interna peròi no cal que existeixin realment
Recursos: efectes especials, vestuari i decorat molt treballat, pròtesis, maquilatge...


AVENTURES

Gènere cinematogràfic basat en el monomita on hi ha un heroi que s'enfronta al mal. Ha de passar una sèrie de proves. Les primeres s'anomenaven de capa i espasa.

Característiques

Arguments típics: monomite, recerca d'un tresor, aparició d'un benefactor, viatge que es complica...
Personatges típics: heroi, dolent, acompanyant(gos o nen), el savi o mentor
Localitzacions típiques: llocs exòtics, externs (selva, coes, muntanyes), castell, vaixells...

A nivell d'estètica

Ambientació: intenta ser adequada peò no cinema històric. Sempre hi ha bons i dolents...
Recursos: moments d'investigació barrejats amb moments d'acció (+diàleg que acció), la trama ha d'estar ben desenvolupada, personatges plans, pocs efectes especials i decorats treballats...


Subgèneres

 Capa i espasa
 Pirates
 Arqueòlegs/exploradors


CIÈNCIA-FICCIÓ

Gènere que sorgeix a partir de les novel·les de ciència-ficció (Julio Verne). Hi ha una base científica, és a dir, alguna cosa que dóna verosimilitud. Se li afegeix una hipòtesi que és la part de ficció.

Característiques

 Arguments típics: descobriment d'altres mons, tecnologia que es torna perversa, superherois, lluita per sobreviure...
 Personatges típics: científics/savis, extraterrestres, màquines com a enemics (robot)
 Localitzacions típiques: llocs on aparegui tecnologia, laboratoris, naus especials, ciutats, món destruït...


A nivell d'estètica

 Ambientació: depèn de la pel·lícula
 Recursos: chroma, motion capture, CGI, làtex, pròtesis, maquillatge...


Subgèneres

 Ciència-ficció dura: el més realista possible
 Space Opera: de grans històries, ètiques
 Post-apocalíptiques: en un planeta destruït


MUSICAL

Gènere on es desenvolupa la història a través de números musicals. La història no avança sinó hi ha cançó, és a dir, la música fa avançar la trama. Sorgeix als anys 30 a Holliwood. Després es va fer a Bollywood.

Característiques 

 Arguments típics: qualsevol, tots els gèneres poden convertir-se en musicals
 Personatges típics: noi i noia (parella), adolescents i nens, sol haver-hi un "dolent", ballarins...
 Localitzacions típiques: escenaris, carrers...


A nivell d'estètica  

 Ambientació: vestuari molt treballat i còmode, que puguin identificar-se amb els personatges.
 Recursos: cada personatge té una tonada determinada, coreografia, el diàleg té poca importància, la lletra de la música és molt important, s'alternen números musicals amb poca gent amb números amb molta (CORALS). Vestuari: depén del tema del musical.


DRAMA

Gènere cinematogràfic que busca el sentit tràgic de la vida. Els sentiments i els problemes de la vida tenen molta importància. Crea commoció. Catarsi: et fa plorar però et sents millor perquè no t'està passant a tu.

Característiques

 Arguments típics: amor (desenganys, triangles amorosos, ruptura...), la mort, el fracàs, una malaltia...
 Personatges típics: persones torturades pel seu passat, parelles, adolescents incompresos, persona dominant...
 Localitzacions típiques: contemporània, cases privades/llars


A nivell d'estètica

 Ambientació: depèn del moment de gravació del film
 Recursos: desenvolupament dels personatges (són rodons), caracterització dels  personatges, banda sonora molt important...


Subgèneres

 Drama romàntic: no té perquè acabar malament
 Tragicomèdia: moments de riure i moments tristos


WESTERN

El western és un gènere cinematogràfic l'acció del qual se situa al Far West, principalment durant la segona meitat del segle XIX.

Característiques

 Arguments típics: conquesta de l'oest que està en mans dels indis, triangles amorosos, anada i tornada, febre de l'or, conquesta de la terra promesa...
 Personatges típics: pistoler, Scheriff, Marshall, cowboys, vaquer, forasters, indis, home bo que defensa la llei, enemics, l'amo del bar, cavalls...
 Localitzacions típiques: els pobles de l'oest dels EEUU, estables, desert, conreus...

A nivell d'estètica

 Ambientació: deserts (amb Tumbleweed), saló, rius, estables, mines...
 Recursos: travellings (persecucions), gravacions d'exterior, ús d'armes i cavalls, pla americà...

Subgèneres

 Spaghetti western: western europeu